El Pacte de l’Euro: la nova estratègia de la UE al servei de les Grans Empreses i el Capital

El Pacte de l’Euro: la nova estratègia de la Unió Europea, al servei de les Grans Empreses i el Capital

Comunicat del SP del Comitè Confederal de la CGT
www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article5582


Què és el Pacte de l’Euro o la nova estratègia sobre la competitivitat?

La crisi del deute sobirà a Europa, amb tres països desnonats i endeutats per a tota la vida, Grècia, Irlanda i Portugal, i l’amenaça i atacs especulatius sobre l’Estat espanyol, comporta la creació del fons de rescat europeu (dotat amb 440.000 milions d’euros) per a comprar directament deute als països afectats per l’especulació “dels mercats” (1) i, d’aquesta manera, garantir la devolució del prestat al sector financer amb substancials interessos.
El nou pacte de l’Euro, o pacte per la competitivitat, estableix amb caràcter estructural, és a dir, d’obligat compliment per a la UE-27, unes determinades polítiques econòmiques que signifiquen un nou gir de rosca sobre les condicions de vida de la majoria i directament centenars de milers de persones són empobrides, precaritzades i ningunejades.


En polítiques salarials: els salaris han de vincular-se a la productivitat i deixar d’estar referenciats a l’Índex dels Preus. Això suposa canviar les regles de la Negociació Col·lectiva, desvinculant els salaris del cost de la vida, alhora que es limita el nivell de centralització dels convenis col·lectius i s’exigeix una flexibilitat interna, és a dir, acabar amb el poder contractual sindical en la fixació de les condicions de treball sobre jornada (temps de treball), organització de treball (torns, sistemes de retribució, etc.) i acomiadaments.


En polítiques laborals: Reformes Laborals que abordin la flexibilitat i la disponibilitat unilateral del contracte per part de l’empresari.


En polítiques de Pensions i Jubilació: augment de l’edat de jubilació i reducció de la quantia de la pensió.


En polítiques Fiscals: Disminució del deute públic (per llei) endurint les penalitzacions per a qui no compleixi.


Recapitalizació de la Banca i bancarització de les Caixes d’Estalvi
I la Comissió Europea intervindrà en els Pressupostos de cada estat membre per a vigilar que compleixen amb les polítiques acordades.

L’enduriment, l’ajustament és tan dur que fins i tot un dels “pares” de la UE, Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea, ha declarat que el document del Pacte de l’Euro, és… ”el document més reaccionari mai produït per la Comissió”. Ni tan sols apareix, encara que solament fora en la retòrica, una referència als més de 23 milions de desocupats i milions i milions de precaritzats socialment, desapareixent l’Agenda Social de la Comissió.

D’aquests 23 milions de desocupats i desocupades, el 21,73%, és a dir 5 milions de persones, es troben en l’estat espanyol. Govern, Sindicats i Empresaris, volen tancar les polítiques contingudes en el Pacte de l’Euro a aplicar en l’estat espanyol, el 2 de febrer de 2011 en el denominat “Acord Social i Econòmic per al creixement, l’ocupació i la garantia de les pensions” i enterraran les polítiques de mobilització per a revertir les sortides antisocials a la crisi:

* Flexibilitat laboral, garantida amb la Reforma Laboral plasmada en la Llei 35/2010, en tot el recorregut del contracte, des de l’entrada, la permanència i la sortida.

* Pensions, ajustades als criteris fixats per la UE: jubilar-se molt més tard i disminució garantida de la quantia de la pensió.

* Reordenació del sector financer, amb més de 30.000 milions d’euros invertits en el desmantellament de les Caixes (FROB) i la seva bancarització.

Ajustaments de cavall per a reduir el dèficit i el deute als criteris fixats per la UE: disminució salarial a totes les persones que treballa en les distintes Administracions Públiques i congelació de pensions i, altres mesures fiscals.

La negociació col·lectiva, per Decretazo del 11 de Juny de 2011, garanteix la disponibilitat unilateral de les condicions de treball: salaris, jornada, sistemes de retribució, torns, etc. i fa desaparèixer l’autonomia en la Negociació Col·lectiva, és a dir, atempta directament contra la Llibertat Sindical i el conflicte (vaga) i, els salaris han disminuït pel mateix mètode, el decretazo, alhora que la productivitat ha augmentat. Es garanteix la taxa de guany del capitalisme.

Resulta paradoxal que avui només hi ha “solució” a la barbàrie imposada, amb la MOBILITZACIÓ GENERAL europea, en principi i mundial després, i els sindicats CES, es passen la vida “concertant” amb els diferents governs dels seus països sobre com ser més competitius per a recuperar la taxa de guany del capital, o de “l’economia” (com diuen ells) i, davant les polítiques concretes i generals que sancionen i apliquen els governs de la UE, es treballi en la desmobilització de la societat.

Ens expliquen contes i, ens “creiem” que surten els comptes.

La CGT crida a la MOBILITZACIÓ I A LA REBEL·LIO SOCIAL com únic camí per a construir una nova societat basada en la llibertat i la justícia social.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE CGT


(1) Especulació amb noms i cognoms, doncs són els fons d’inversió dels bancs europeus, entre uns altres, qui posseïxen la major part dels títols del deute d’aquests països.

CGT contra la reforma de la negociació col·lectiva, un nou atac frontal als drets laborals

PER LA CGT LA REFORMA DE LA NEGOCIACIÓ COL.LECTIVA REPRESENTA L’ÚLTIM ATAC FRONTAL ALS DRETS LABORALS.


El Govern atorga tot el poder i impunitat a la patronal per empobrir les i els treballadors.

El 22 de juny de 2011, el Congrés dels Diputats planteja el primer debat sobre la reforma de la Negociació Col.lectiva. Aquesta Reforma, juntament amb el Nou Reglament dels Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) aprovat la setmana passada pel Govern, són un pas més en l’escalada d’atacs continuats que el govern i la patronal, amb la complicitat del sindicalisme institucional, estan cometent contra els drets del conjunt de la classe treballadora.

El Nou Reglament dels ERO aprovat significa una nova retallada de drets, una nova facilitació per a l’acomiadament lliure i gratuït per part de la Patronal. Aquesta norma és l’aplicació més retrògrada de la Reforma Laboral, contra la qual CGT va convocar una vaga general per a la seva derogació el 29 de setembre de 2010, i mobilitzacions i Vagues Generals a Catalunya, Euskadi i Galícia el 27 de Gener de 2011.

Per la seva banda, la reforma de la Negociació Col.lectiva, marca unes noves regles de joc per a regular les relacions laborals, arribant pràcticament a l’eliminació de la negociació en imposar un arbitratge obligatori, buidant de continguts els Convenis Col.lectius, permetent la desvinculació salarial i consagrant al bisindicalisme institucional com a representant amb legitimitat de les i els treballadors, perquè les cúpules sindicals i de la patronal puguin negociar al marge dels interessos i drets de la classe treballadora. Amb aquesta reforma s’aprova a nivells pràctics l’eliminació del dret a la llibertat sindical.

Amb aquesta reforma de la Negociació Col·lectiva es canvien les regles de joc perquè els i les treballadores siguem meres mercaderies disponibles en funció de la demanda, de la competitivitat de les empreses i dels beneficis de la patronal. Es debilita, el poder sindical directe per negociar les seves condicions i relacions laborals. Es segresta, de fet, l’exercici del dret a la vaga, cosa que representa una política autoritària, possiblement inconstitucional, a l’invalidar i vulnerar el dret fonamental a la Vaga davant el conflicte d’interessos entre el capital i el treball.

Les mesures més lesives d’aquesta reforma de la Negociació Col.lectiva son:

1r - Eliminació de la capacitat negociadora dels comitès d’empresa. Poden ser les seccions sindicals majoritàries qui negociïn al marge del Comitè. Això representa a nivells pràctics la desaparició del sindicalisme alternatiu, combatiu i no pactista. Es desterra el conflicte social del marc de les relacions laborals

2n - S’instaura l’Arbitratge i mediació per a la resolució de les discrepàncies. Les parts negociadores han de dictaminar en el text del conveni el nom de l’àrbitre que ha de resoldre els conflictes que es generin durant la vigència del conveni així com després del seu venciment.

3r - Aplicació i Interpretació dels convenis. Fins ara les discrepàncies sorgides entre les parts sobre interpretació dels convenis i la seva aplicació es resolien en els tribunals. A partir d’ara serà un àrbitre qui decideixi, dictaminant un laude d’obligat compliment

4t - Desjudicialització de les relacions laborals:
a) - Modificació Substancial de les Condicions de Treball: funcions, jornada, torn, horari, etc ..
b) - Despenjament salarial: Inaplicació de taules salarials del conveni.
En ambdós casos l’empresa pot adduir causes previstes en l’última reforma laboral (tècniques, organitzatives, de producció o econòmiques-per perdudes acumulades, previstes o conjunturals-) i portar-les a la Comissió Paritària de Conveni per a la seva negociació i si no hi ha acord es porta al àrbitre nomenat en el Conveni el laude serà d’obligat compliment.

5è - Es prioritza el Conveni Empresa sobre els d’àmbit sectorial, provincial, autonòmic i estatal de tal manera que, si existeixen tots dos, les condicions que prevalen són les del conveni d’empresa (salari, jornada, torn, funcions, vacances, horari i conciliació)

6è - Fi de la Ultraactivitat. El termini màxim de pròrroga dels convenis passa a entre 8 i 14 mesos. El termini mínim quedarà fixat en text de conveni. Si es supera el termini màxim de negociació, les parts s’han de sotmetre a un procediment d’arbitratge.

7è - Nova distribució irregular de la jornada. A partir d’ara s’introdueix com a novetat la distribució irregular d’un mínim del 5% de la jornada de treball en còmput anual i un màxim que es fixarà en conveni col.lectiu.

8è - Convenis Franja. A partir d’ara es permet que un grup d’empleats d’una empresa tingui el seu propi conveni negociat amb els sindicats representats al col·legi electoral que inclogui a aquests treballadors, obviant al Comitè d’Empresa.

Per a la CGT, després de la Reforma Laboral i el Retall de les pensions, ara ens trobem amb un altre gir a la dreta perquè siguem la part feble de la societat la que paguem una crisi que no hem generat.
Després de la posada en marxa de totes aquestes normes i decrets antisocials tenim un estat que compta amb més de 5 milions de persones aturades, la taxa d’atur juvenil arriba al 45%, més de 1,5 milions de famílies tenen a tots els seus membres en atur, un de cada quatre nens que neix a l’estat espanyol ho fa sota el llindar de la pobresa, a finals d’aquest any s’hauran assolit els 500.000 desnonaments des del 2007, etc …

Per a la CGT, l’únic camí possible per a la sortida de la crisi és el repartiment del trebal, -treballant menys per treballar tots, reduint la jornada laboral sense minva salarial i establint la jubilació als 60 anys amb relleu obligatori perquè siguem reemplaçats per una altra persona- i de la riquesa -realitzant una distribució de la riquesa basada en la universalitat dels serveis públics suficients, imposant una major tributació dels beneficis empresarials, establint una fiscalitat realment progressiva, mantenint les prestacions socials per tots els col.lectius socials precaritzats i exclosos .

Contra les reformes antisocials, la CGT fa una crida a la mobilització i ocupació del carrer, fins a aconseguir una sortida social a la crisi!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT